tempteig

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /təmˈtɛt͡ʃ/, occidental /temˈtet͡ʃ/
• Rimes: -ɛtʃ
• Etimologia: De temptejar i la desinència Ø, segle XIX.

Nom

tempteig f. ‎(plural tempteigs o temptejos)

1. Acció de temptejar.
2. (dret) tanteig.

Traduccions

Traduccions

• Castellà: tanteo ^(es)

Verb

tempteig

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de temptejar.

Miscel·lània

• Síl·labes: temp·teig (2)
• Anagrames: temptegi, temptegí

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC