tenora

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /təˈno.ɾə/, occidental /teˈno.ɾa/
• Rimes: -oɾa
• Etimologia: Forma femenina de tenor.

Nom

tenora f. ‎(plural tenores)

1. Instrument aeròfon de fusta, propi de les cobles de sardana, anàleg a l'oboè però de notes més greus.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: tenora ^(en)
• Castellà: tenora ^(es)
• Francès: tenora ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: te·no·ra (3)
• Heterograma de 6 lletres (aenort)
• Anagrames: enarto, notaré, roenta, roentà

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• tenora. Terminologia dels instruments musicals. Informació cedida per TERMCAT.

Anglès

Nom

tenora

1. tenora

Vegeu també

• tenora. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /teˈno.ɾa/

Americà: alt /t(e)ˈno.ɾa/, baix /teˈno.ɾa/

• Rimes: -oɾa

Nom

tenora f. ‎(plural tenoras)

1. tenora

Miscel·lània

• Síl·labes: te·no·ra (3)
• Heterograma de 6 lletres (aenort)

Vegeu també

• tenora. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].

Francès

• Pronúncia: /tɛ.nɔˈʁa/
• Etimologia: Del català [[#Català|]] Del català tenora.

Nom

tenora f. ‎(plural tenoras)

1. tenora

Vegeu també

• tenora. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].