testa

Potser volíeu: testà, tèsta

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈtes.tə/, occidental /ˈtes.ta/
• Rimes: -esta
• Etimologia: Del llatí testa, originalment «tapadora de terrissa» i en llatí tardà «crani, cap», segle XIII.

Nom

testa f. ‎(plural testes)

1. Cap d'una persona o animal.

   Beu poc, sens gaire set. Després aixeca / al cel, enorme, la embanyada testa [...] (La vaca cega, Joan Maragall)

2. Part anterior, frontal, d'una cosa.
3. Tap o part anterior de les bótes i barrils.
4. Mena de closca que cobreix el cos de les garoines.

Compostos i expressions

• Compostos:

1. testa coronada, rei, príncep o senyor que no te superior.

• Expressions:

1. tenir testa de ferro, ser infatigable en l'estudi.

Traduccions

testa [1] (cap)

• Anglès: head ^(en)
• Castellà: testa ^(es), crisma ^(es)
• Francès: tête ^(fr)
• Italià: testa ^(it)
• Llatí: caput ^(la)
• Occità: tèsta ^(oc)

testa [2] (part anterior)

• Castellà: testa ^(es)
• Francès: tête ^(fr)
• Italià: testa ^(it)
• Llatí: frons ^(la)

testa [3] (tap)

• Castellà: tiesta ^(es), rumo ^(es)
• Francès: couvercle ^(fr)
• Italià: coperchio ^(it)
• Llatí: dolii operculum ^(la)

testa coronada [1] (rei ...)

• Castellà: testa ^(es) coronada
• Francès: tête ^(fr) couronnée
• Italià: testa ^(it) coronata
• Llatí: princeps diademate ^(la) distinctus

tenir testa de ferro [1] (infatigable en l'estudi)

• Castellà: tener cabeza de bronce
• Francès: être de fer
• Italià: esser di ferro
• Llatí: laboris patientem esse

Adjectiu

testa f. ‎(plural testes)

1. Forma femenina de test.

Verb

testa

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de testar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb testar.

Miscel·lània

• Síl·labes: tes·ta (2)
• Anagrames: atest, estat, taste, tesat

Vegeu també

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈtes.ta/, meridional /ˈteh.ta/

Americà: alt /ˈtes.t(a)/, baix /ˈteh.ta/

• Rimes: -esta
• Etimologia: Del llatí testa.

Nom

testa f. ‎(plural testas)

1. testa

Sinònims

• cabeza

Verb

testa

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb testar
2. segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb testar

Variants

• [2]: (voseo) testá

Miscel·lània

• Síl·labes: tes·ta (2)
• Anagrames: tetas, tetás

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre testa

Italià

• Pronúncia^ⓘ: /ˈtɛ.sta/
• Etimologia: Del llatí testa.

Nom

testa f. ‎(plural teste)

1. testa

Sinònims

• capo

Miscel·lània

• Síl·labes: tè·sta (2)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia en italià
• Per a més informació vegeu l'entrada al Treccani sobre testa

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈtɛs.ta/
• Etimologia: Incerta, de tosta ‎(«torrada») o d’una arrel doblet de texō ‎(«teixir, construir»).

Nom

testa f. ‎(genitiu testae)

1. terrissa, test
2. recipient amb tapa
3. (llatí tardà, figurat) crani, testa

Declinació

1a declinació -a, -ae

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	testa	testae
Vocatiu	testa	testae
Acusatiu	testam	testās
Genitiu	testae	testārum
Datiu	testae	testīs
Ablatiu	testā	testīs

Nom

testa

1. nominatiu plural de testum
2. vocatiu plural de testum
3. acusatiu plural de testum