testament

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /təs.təˈmen/
	balear /təs.təˈment/, /təs.təˈmen/
Occidental:	nord-occidental /tes.taˈmen/
	valencià /tes.taˈment/, /tes.taˈmen/

• Rimes: -ent
• Etimologia: Del llatí testamentum, derivat del verb testari ‎(«testificar en un judici») amb el sufix d'origen indoeuropeu *ment ‎(«instrument, mitjà»), segle XIII.

Nom

testament m. ‎(plural testaments)

1. Document amb valor legal que expressa la voluntat d'una persona pel que fa al repartiment dels seus béns en cas de mort.

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Testament ^(de) n.
• Anglès: will ^(en), testament ^(en)
• Àrab: وَصِيَّة‎‎ ^(ar) f.
• Armeni: կտակ ^(hy) ‎(ktak)
• Belarús: запаве́т ^(be) m. ‎(zapavet)
• Castellà: testamento ^(es)
• Coreà: 유서 ^(ko) ‎(yuseo)
• Danès: testamente ^(da)
• Eslovac: závet ^(sk) m., posledná vôľa ^(sk) f.
• Eslovè: oporoka ^(sl) f.
• Finès: testamentti ^(fi)
• Francès: testament ^(fr)
• Grec: διαθήκη ^(el) f. ‎(diathiki)
• Grec antic: διαθήκη ^(grc) f. ‎(diathḗkē)
• Hongarès: végrendelet ^(hu)
• Irlandès: tiomna ^(ga) m.
• Islandès: erfðaskrá ^(is) f.
• Italià: testamento ^(it)
• Japonès: 遺書 ^(ja)
• Llatí: testamentum ^(la) n.
• Neerlandès: testament ^(nl) n.
• Polonès: testament ^(pl) m.
• Portuguès: testamento ^(pt) m.
• Romanès: testament ^(ro) n.
• Rus: заве́т ^(ru) m. ‎(zavet)
• Serbocroat: опорука ^(sh), oporuka ^(sh) f., oporuka ^(sh) f.
• Suec: testamente ^(sv) n.
• Turc: kalıtyazı ^(tr)
• Txec: závěť ^(cs) f., poslední vůle ^(cs) f.
• Xinès: 遺囑 ^(zh) ‎(遗嘱, yízhǔ)

Miscel·lània

• Síl·labes: tes·ta·ment (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot