teula

Potser volíeu: teulà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈtɛw.ɫə/
	balear /ˈtəw.ɫə/, /ˈtɛw.ɫə/
Occidental:	/ˈtew.ɫa/

• Etimologia: Del llatí tēgula, segle XIV.

Nom

teula f. ‎(plural teules)

1. Peça corbada emprada per a cobrir un sostre per la part exterior i protegir-lo de l'acumulació d'aigua de pluja o neu.
2. Instrument idiòfon format per dues peces de terra cuita que es toquen de la mateixa manera que les castanyoles.

Derivats

• teulat

Traduccions

Peça per a cobrir un sostre

• Alemany: Dachziegel ^(de) m., Kachel ^(de) f.
• Anglès: gable ^(en), tile ^(en)
• Belarús: ка́фля ^(be) f. ‎(kàflia)
• Búlgar: пло́чка ^(bg) f. ‎(plotxka)
• Castellà: teja ^(es)
• Eslovac: škridla ^(sk) f., dlaždica ^(sk) f.
• Esperanto: tegolo ^(eo), kahelo ^(eo)
• Francès: tuile ^(fr)
• Gallec: tella ^(gl) f.
• Hongarès: cserép ^(hu)
• Italià: tegola ^(it)
• Japonès: タイル ^(ja) ‎(tairu)
• Llatí: tegula ^(la) f.
• Occità: teule ^(oc) m., teula ^(oc) f.
• Polonès: dachówka ^(pl) f.
• Portuguès: telha ^(pt) f.
• Romanès: țiglă ^(ro) f.
• Rus: черепи́ца ^(ru) f. ‎(txerepitsa)
• Txec: dlaždice ^(cs) f.
• Xinès: 瓦 ^(zh) ‎(wǎ)

Instrument musical

• Castellà: tarreña ^(es), tejoleta ^(es)

Verb

teula

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de teular.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb teular.

Miscel·lània

• Síl·labes: teu·la (2)
• Anagrames: aulet, Aulet, taleu, taule, telau

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• teula. Terminologia dels instruments musicals. Informació cedida per TERMCAT.