timidus

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈtɪ.mɪts/
• Etimologia: Derivat de timeō.

Adjectiu

timidus m., timida f., timidum n. ‎(comparatiu timidior, superlatiu timidissimus)

1. poruc, tímid
2. covard

Declinació

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas	Singular				Plural
	Masculí	Femení	Neutre		Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	timidus	timida	timidum		timidī	timidae	timida
Vocatiu	timide	timida	timidum		timidī	timidae	timida
Acusatiu	timidum	timidam	timidum		timidōs	timidās	timida
Genitiu	timidī	timidae	timidī		timidōrum	timidārum	timidōrum
Datiu	timidō	timidae	timidō		timidīs
Ablatiu	timidō	timidā	timidō		timidīs

Antònims

• audax