tin

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Verb

tin

  1. (occidental) Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb tenir.

Miscel·lània

  • Síl·labes: 1
  • Anagrama: nit (revers)

Català antic

Verb

tin

  1. tercera persona singular (él, eyl, ell) del present d'indicatiu de tendre
  2. segona persona singular (tu) de l'imperatiu de tendre

Variants

Anglès

  • Pronúncia: /tɪn/ àudio (EUA) ⓘ

Nom

tin ‎(comptable i incomptable, plural tins)

  1. estany, llauna
  2. (pilota, esquaix) xapa

Sinònims

Relacionats

Taula periòdica  en anglès
1
H		   2
He
3
Li		 4
Be		   5
B		 6
C		 7
N		 8
O		 9
F		 10
Ne
11
Na		 12
Mg		   13
Al		 14
Si		 15
P		 16
S		 17
Cl		 18
Ar
19
K		 20
Ca		 21
Sc		 22
Ti		 23
V		 24
Cr		 25
Mn		 26
Fe		 27
Co		 28
Ni		 29
Cu		 30
Zn		 31
Ga		 32
Ge		 33
As		 34
Se		 35
Br		 36
Kr
37
Rb		 38
Sr		 39
Y		 40
Zr		 41
Nb		 42
Mo		 43
Tc		 44
Ru		 45
Rh		 46
Pd		 47
Ag		 48
Cd		 49
In		 50
Sn		 51
Sb		 52
Te		 53
I		 54
Xe
55
Cs		 56
Ba		 * 72
Hf		 73
Ta		 74
W		 75
Re		 76
Os		 77
Ir		 78
Pt		 79
Au		 80
Hg		 81
Tl		 82
Pb		 83
Bi		 84
Po		 85
At		 86
Rn
87
Fr		 88
Ra		 ** 104
Rf		 105
Db		 106
Sg		 107
Bh		 108
Hs		 109
Mt		 110
Ds		 111
Rg		 112
Cn		 113
Nh		 114
Fl		 115
Mc		 116
Lv		 117
Ts		 118
Og
 
* 57
La		 58
Ce		 59
Pr		 60
Nd		 61
Pm		 62
Sm		 63
Eu		 64
Gd		 65
Tb		 66
Dy		 67
Ho		 68
Er		 69
Tm		 70
Yb		 71
Lu
** 89
Ac		 90
Th		 91
Pa		 92
U		 93
Np		 94
Pu		 95
Am		 96
Cm		 97
Bk		 98
Cf		 99
Es		 100
Fm		 101
Md		 102
No		 103
Lr

Vegeu també

  • tin. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 octubre 2014].
Remove ads

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads
Remove ads