tina

Potser volíeu: tiña

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈti.nə/, occidental /ˈti.na/
• Rimes: -ina
• Etimologia: Del llatí tīna, segle XIII.

Nom

tina f. ‎(plural tines)

1. Recipient molt gran per guardar líquids, generalment fet de terrissa, més ample en la part central que per la part superior i inferior.

Derivats

• entinar

Traduccions

Traduccions

• Anglès: wine wessel ^(en)
• Castellà: tinaja ^(es)
• Francès: pot ^(fr)
• Italià: tina ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: ti·na (2)
• Anagrames: anit ^(revers), atín, niat

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈti.na/
• Rimes: -ina
• Etimologia: Del llatí tīna.

Nom

tina f. ‎(plural tinas)

1. banyera de fusta

Miscel·lània

• Síl·labes: ti·na (2)

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈtiː.na/
• Etimologia: De l'etrusc θina («envàs, contenidor»).

Nom

tīna f. ‎(genitiu tīnae)

1. tina per al vi.

Declinació

1a declinació -a, -ae

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	tīna	tīnae
Vocatiu	tīna	tīnae
Acusatiu	tīnam	tīnās
Genitiu	tīnae	tīnārum
Datiu	tīnae	tīnīs
Ablatiu	tīnā	tīnīs