tinya

Potser volíeu: tinyà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈti.ɲə/, occidental /ˈti.ɲa/
• Rimes: -iɲa
• Etimologia:

[1] Del llatí tinea ‎(«paràsit domèstic»), per suposar que la infecció era provocada per un paràsit.

[2] Del quítxua tinya ‎(«tambor petit»).

Nom

tinya f. ‎(plural tinyes)

1. Infecció per fongs de la pell que afecta a la pell amb escates i crostes.
2. Instrument membranòfon de percussió similar a un tambor propi de la zona dels Andes.

Traduccions

Infecció de la pell

• Anglès: ringworm ^(en), tinea ^(en)
• Castellà: tiña ^(es)
• Francès: teigne ^(fr)

Instrument musical

• Anglès: tinya ^(en)
• Castellà: tinya ^(es)
• Francès: tinya ^(fr)

Verb

tinya ‎(infinitiu tenyir)

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb tenyir.
2. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb tenyir.
3. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb tenyir.

tinya ‎(infinitiu tinyar-se)

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de tinyar-se.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb tinyar-se.

Miscel·lània

• Síl·labes: ti·nya (2)
• Anagrames: tanyi, tanyí

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• tinya. Terminologia dels instruments musicals. Informació cedida per TERMCAT.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Anglès

Nom

tinya

1. tinya

Vegeu també

• tinya. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /ˈtiɲ.ʝa/

Americà: alt /ˈtiɲ.ʝa/, baix \ˈtiŋ.ʝa\, austral \ˈtiɲ.ʒa\

• Rimes: -iɲʝa

Nom

tinya f. ‎(plural tinyas)

1. tinya

Miscel·lània

• Síl·labes: tin·ya (2)

Vegeu també

• tinya. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].

Francès

Nom

tinya f. ‎(plural tinyas)

1. tinya

Vegeu també

• tinya. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].