titlla

Potser volíeu: titllà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈtiʎ.ʎə/, balear /ˈtiɫ.ɫə/
Occidental:	nord-occidental /ˈtiʎ.ʎa/, valencià /ˈtiɫ.ɫa/

• Rimes: -illa
• Etimologia: De titla, del català antic title, del llatí titulus, segle XVI. Doblet de títol.

Nom

titlla f. ‎(plural titlles)

1. Marca que es posa sobre una lletra per canviar-ne la pronunciació o interpretació.

Notes

• En català antic s’usava per a marcar abreviacions.
• En castellà s’usa en la lletra ñ marcant la palatalització de la ena.
• En portuguès s’usa en vocals nasalitzades: ã, õ.

Variants

• titla

Derivats

• titllar
• titllet

Traduccions

Traduccions

• Anglès: tilde ^(en)
• Castellà: tilde ^(es) f.
• Francès: tilde ^(fr) m.
• Italià: tilde ^(it) f. m.

Verb

titlla

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de titllar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb titllar.

Miscel·lània

• Síl·labes: tit·lla (2)
• Anagrama: llitat

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB