tofa

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ˈtɔ.fə/
Occidental:	nord-occidental /ˈtɔ.fa/
	valencià /ˈtɔ.fa/, /ˈtɔ.fɔ/

• Rimes: -ɔfa
• Etimologia: Del llatí tōfus ‎(«pedra esponjosa»), segle XVII. Doblet de tou, turo i tur.

Nom

tofa f. ‎(plural tofes)

1. Espessor de cabell, de fulles, etc.

Variants

• (arcaismes) tufa

Sinònims

• angora, caixmir, llana, moher, pèl, vell, velló, xeviot

Compostos i expressions

• tofa de neu: Candor o blancor de la neu.
• blanc com una tofa de neu: molt blanc.

Traduccions

Traduccions

Miscel·lània

• Síl·labes: to·fa (2)
• Anagrames: fato, fota

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.