fato

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈfa.tu/
	balear /ˈfa.to/, /ˈfa.tu/
Occidental:	/ˈfa.to/

• Rimes: -ato
• Homòfon: fatu
• Etimologia: De l'aragonès fato, segle XV, d’origen incert, probablement d’un gòtic *fat ‎(«recipient, contenidor»), cognat del castellà hato i del portuguès fato.

Nom

fato m. ‎(plural fatos)

1. Conjunt de coses per a un ús determinat.
2. Molta quantitat de menjar.

Traduccions

Traduccions

• Castellà: bagaje ^(es) m., material ^(es) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: fa·to (2)
• Anagrames: fota, tofa

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB