topos

Català

Verb

topos

1. (col·loquial nord-occidental) Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb topar.

Miscel·lània

• Síl·labes: to·pos (2)
• Anagrames: opost, potos

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈto.pos/, meridional /ˈto.poh/

Americà: alt /ˈto.p(o)s/, baix /ˈto.poh/, austral /ˈto.pos/

• Rimes: -opos

Nom

topos m. pl.

1. forma plural de topo

Miscel·lània

• Síl·labes: to·pos (2)
• Anagrama: potos