topo

Potser volíeu: topó

Català

Verb

topo

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de topar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb topar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb topar.

Miscel·lània

• Síl·labes: to·po (2)
• Anagrames: opto, potó

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /ˈto.po/

Americà: alt /ˈto.p(o)/, baix /ˈto.po/

• Rimes: -opo
• Etimologia: Del llatí vulgar *talpus, del llatí talpa.

Nom

topo m. ‎(plural topos, femení topa)

1. talp

Verb

topo

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb topar

Miscel·lània

• Síl·labes: to·po (2)
• Anagrames: opto, optó, poto, potó

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia en castellà
• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre topo

Italià

• Pronúncia^ⓘ: /ˈtɔː.po/
• Etimologia: Del llatí talpa. Doblet de talpa.

Nom

topo m. ‎(plural topi)

1. ratolí

Miscel·lània

• Síl·labes: tò·po (2)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Treccani sobre topo