tortera

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /turˈte.ɾə/
	balear /toɾˈte.ɾə/, /turˈte.ɾə/
Occidental:	/toɾˈte.ɾa/

• Rimes: -eɾa
• Etimologia: Del llatí tortōrium, segle XVI.

Nom

tortera f. ‎(plural torteres)

1. (arqueologia, tèxtil) Peça rodona, sovint de terrissa, amb un orifici central per posar-la al fus ajudant a filar les fibres tèxtils per torsió.

Sinònims

• fusaiola

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Spinnwirtel ^(de) m.
• Anglès: spindle whorl ^(en)
• Castellà: fusayola ^(es) f., tortera ^(es) f.
• Danès: tenvægt ^(da) c.
• Finès: värttinänkehrä ^(fi)
• Francès: fusaïole ^(fr) f.
• Islandès: snældusnúður ^(is)
• Italià: fusaiolo ^(it) m.
• Neerlandès: spinsteen ^(nl) m., spinsteentje ^(nl) n., spinschijf ^(nl) f.
• Noruec: håndteinsnelle ^(no)
• Suec: sländtrissa ^(sv) c.

Miscel·lània

• Síl·labes: tor·te·ra (3)
• Anagrames: retorta, torreta, trotaré

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /toɾˈte.ɾa/

Americà: alt /t(o)ɾˈte.ɾa/, baix /toɾˈte.ɾa/

• Rimes: -eɾa

Nom

tortera f. ‎(plural torteras)

1. fusaiola, tortera

Sinònims

• fusayola
• tortero

Miscel·lània

• Síl·labes: tor·te·ra (3)