tortuga

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /turˈtu.ɣə/
	balear /toɾˈtu.ɣə/, /turˈtu.ɣə/
Occidental:	/toɾˈtu.ɣa/ⓘ

• Rimes: -uɡa
• Etimologia: Del català antic tartuga, d'origen incert, segle XIV; una possibilitat és del femení del llatí tartaruchus ‎(«dimoni, esperit mitològic d'origen grec»), del grec antic ταρταροῦχος ‎(tartaroûkhos, «habitant del Tàrtar»), de Τάρταρος ‎(Tártaros), per la personificació del mal que en l'antiguitat es feia de les tortugues en el llot.

Nom

tortuga f. ‎(plural tortugues)

1. Rèptil que forma un ordre propi (testudines), caracteritzat per l'enorme closca que li cobreix quasi tot el cos (tant per dalt com per sota). Té quatre potes curtes, una cua i una boca en forma de bec.
2. Formació militar dels antics romans que per la seva forma de protecció, cobertura d'escuts per dalt i pels costats, recorda l'animal de l'accepció anterior.

Traduccions

Rèptil cobert per una closca

• Afrikaans: skilpad ^(af)
• Albanès: breshkë ^(sq) f.
• Alemany: Schildkröte ^(de) f.
• Anglès: tortoise ^(en) n., turtle ^(en)
• Àrab: سُلَحْفَاة‎ ^(ar) f.
• Armeni: կրիա ^(hy) f. ‎(krià)
• Àzeri: tısbağa ^(az)
• Basc: dortoka ^(eu)
• Búlgar: костену́рка ^(bg) f. ‎(kostenurka)
• Castellà: tortuga ^(es) f.
• Coreà: 거북 ^(ko) ‎(geobuk)
• Danès: skildpadde ^(da) c.
• Eslovac: korytnačka ^(sk) f.
• Eslovè: želva ^(sl) f.
• Esperanto: testudo ^(eo)
• Estonià: kilpkonn ^(et)
• Feroès: skjaldbøka ^(fo) f.
• Finès: kilpikonna ^(fi)
• Francès: tortue ^(fr) f.
• Friülà: copasse ^(fur) f.
• Gallec: tartaruga ^(gl) f.
• Gal·lès: crwban ^(cy) m.
• Georgià: ზღვის კუ ^(ka) ‎(zgvis ku)
• Grec: χελώνα ^(el) f. ‎(khelona)
• Grec antic: χέλυς ^(grc) f. ‎(khélys)
• Groenlandès: saaniluk ^(kl)
• Guaraní: karumbe ^(gn)
• Hebreu: צָב‎ ^(he) m.
• Hindi: कछुआ ^(hi) m.
• Hongarès: teknősbéka ^(hu)
• Ídix: שילדקרעט‎ ^(yi)
• Ido: tortugo ^(io)
• Indonesi: penyu ^(id)
• Irlandès: turtar ^(ga) m.
• Islandès: skjaldbaka ^(is)
• Italià: tartaruga ^(it) f.
• Japonès: 亀 ^(ja)
• Javanès: bulus ^(jv)
• Kazakh: тасбақа ^(kk) ‎(tasbaqa/tasbakha)
• Kurd: req ^(ku)
• Letó: bruņurupucis ^(lv) m.
• Lituà: vėžlys ^(lt) m.
• Llatí: testudo ^(la)
• Luxemburguès: Deckelsmouk ^(lb) f., Schildkröt ^(lb) f.
• Macedoni: же́лка ^(mk) f.
• Maori: honu ^(mi)
• Neerlandès: schildpad ^(nl) f.
• Noruec: skilpadde ^(no)
• Occità: tartuga ^(oc) f.
• Polonès: żółw ^(pl) m.
• Portuguès: tartaruga ^(pt) f.
• Quítxua: charapa ^(qu)
• Rus: черепа́ха ^(ru) f. ‎(txerepakha)
• Serbocroat: корњача ^(sh), kornjača ^(sh) f.
• Suahili: kobe ^(sw)
• Suec: sköldpadda ^(sv)
• Tadjik: сангпушт ^(tg)
• Tagal: pagong ^(tl)
• Tai: เต่า ^(th)
• Turc: kaplumbağa ^(tr)
• Txec: želva ^(cs) f.
• Ucraïnès: черепа́ха ^(uk) f. ‎(txerepakha)
• Urdú: کچھوا‎ ^(ur) m.
• Uzbek: musicha ^(uz)
• Vietnamita: rùa ^(vi)
• Volapük: tortug ^(vo)
• Wolof: mbonnat mi ^(wo)
• Xinès: 龜 ^(zh) ‎(龟, guī)

Miscel·lània

• Síl·labes: tor·tu·ga (3)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \toɾˈtu.ɣa\

Americà: alt /t(o)ɾˈtu.ɡa/, baix \toɾˈtu.ɣa\

• Rimes: -uɡa
• Etimologia: Del grec antic ταρταροῦχος ‎(tartaroûkhos).

Nom

tortuga f. ‎(plural tortugas)

1. tortuga

Miscel·lània

• Síl·labes: tor·tu·ga (3)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre tortuga