tosco

Català

Verb

tosco

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de toscar.

Miscel·lània

• Síl·labes: tos·co (2)
• Anagrames: costo, tocos

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈtos.ko/, meridional /ˈtoh.ko/

Americà: alt /ˈtos.k(o)/, baix /ˈtoh.ko/

• Rimes: -osko
• Etimologia: Del llatí vulgar tuscus, de (Vicus) Tuscus ‎(literalment «(el barri) etrusc»).

Adjectiu

tosco m. ‎(femení tosca, plural masculí toscos, plural femení toscas)

1. tosc

Derivats

• toscamente
• tosquedad

Miscel·lània

• Síl·labes: tos·co (2)
• Anagrames: costo, costó, cotos, tocos

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre tosco