trabuc

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /tɾəˈβuk/, occidental /tɾaˈbuk/
• Rimes: -uk
• Etimologia: De trabucar i la desinència Ø, segle XIV.

Nom

trabuc m. ‎(plural trabucs)

1. Caixa giratòria d'un carro de trabuc.
2. (per extensió) carro de trabuc
3. Escopeta curta amb el canó molt ample i de boca de campana.
4. Màquina de guerra amb què es llençaven pedres molt grosses; catapulta.
5. Unitat de mesura de nou peus geomètrics que s'usa al Piemont.^{[cal citació]}

Compostos i expressions

• carro de trabuc (o camió de trabuc)
• menjar com un trabuc: menjar molt.
• posar-se com un trabuc: omplir-se bé la panxa.

Variants

• (arcaismes) trabuch, trebuch

Traduccions

Escopeta curta

• Alemany: Espingole ^(de)
• Anglès: blunderbuss ^(en)
• Castellà: trabuco ^(es)
• Finès: väkipyssy ^(fi)
• Francès: tromblon ^(fr)
• Polonès: garlacz ^(pl)

Màquina de guerra

• Castellà: trabuco ^(es), catapulta ^(es)
• Llatí: catapulta ^(la)

Unitat de mesura

• Castellà: trabuco ^(es)
• Llatí: novempedalis mensura ^(la)

Verb

trabuc

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de trabucar.

Miscel·lània

• Síl·labes: tra·buc (2)
• Heterograma de 6 lletres (abcrtu)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
• FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.
• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, Optimot