tragus

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈtɾa.ɣus/
• Etimologia: Del llatí tragus.

Nom

tragus m. ‎(plural invariable)

1. Part de l'orella, annexa a la cara, situada davant de cornet, que té una mica de vellositat.

Variants

• trague

Traduccions

Traduccions

• Anglès: tragus ^(en)
• Castellà: trago ^(es)
• Francès: tragus ^(fr)
• Italià: trago ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: tra·gus (2)
• Heterograma de 6 lletres (agrstu)
• Anagrames: gustar, raguts

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Anglès

Nom

tragus ‎(plural tragi)

1. (anatomia) trague, tragus

Vegeu també

• tragus. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 15 juliol 2014].

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈtra.ɡʊs/
• Etimologia: Del grec antic τραγος ‎(tragos, «cabra»).

Nom

tragus m. ‎(genitiu tragī)

1. (Terminologia Anatomica) trague, tragus

Declinació

2a declinació -us, -ī

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	tragus	tragī
Vocatiu	trage	tragī
Acusatiu	tragum	tragōs
Genitiu	tragī	tragōrum
Datiu	tragō	tragīs
Ablatiu	tragō	tragīs

Vegeu també

• tragus. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 15 juliol 2014].