trajo

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈtɾa.ʒu/, occidental /ˈtɾa.ʒo/
• Etimologia: [1] Del castellà traje, del portuguès traje, del llatí *tragere, de trahēre ‎(«portar, dur»), segle XV.
• Etimologia: [2] Del portuguès trajo.

Nom

trajo m. ‎(plural trajos)

1. Vestit especialment d’home, tern.

   «Duia un trajo car de seda i un Rolex. El que l'identificava com a metge eren l'arrogància i l'aire d'autoritat que gastava.» (Lucia Berlin, Manual per a dones de fer feines, L'Altra editorial, 2019)

Variants

• traio, trage

Traduccions

Vestimenta

• Anglès: suit ^(en)
• Castellà: traje ^(es)
• Portuguès: trajo ^(pt)

Nom

trajo m. ‎(plural trajos)

1. (obsolet, toponímia) escar, especialment a la platja

Variants

• tràjol
• tracho, trancho

Miscel·lània

• Síl·labes: tra·jo (2)
• Anagrames: jarto, rotja

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB