tranchier

Francès antic

• Etimologia: Verb 1, nom: Podria venir del llatí vulgar *trinicare ‎(«tallar en tres trossos»), influït per l'occità i el català trencar. Una altra possibilitat és que sigui derivi del gàl·lic *trincare o *trancare ‎(«talla»), relacionat amb el llatí truncare ‎(«trossejar, tallar»).
• Etimologia: Verb 2: Variant de transir.

Verb

tranchier

1. tallar, amputar
2. petar, explotar
3. eliminar

Nom

tranchier m.

1. fossat, trinxera

Verb

tranchier

1. transformar