transigires

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/tɾən.ziˈʒi.ɾəs/
Occidental:	nord-occidental /tɾan.ziˈʒi.ɾes/, valencià /tɾan.ziˈd͡ʒi.ɾes/

• Rimes: -iɾes

Verb

transigires

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de transigir.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb transigir.

Miscel·lània

• Síl·labes: tran·si·gi·res (4)
• Anagrames: retgirassin, tragiressin