transigir

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/tɾən.ziˈʒi/
Occidental:	nord-occidental /tɾan.ziˈʒi/
	valencià /tɾan.ziˈd͡ʒiɾ/, /tɾan.ziˈd͡ʒi/

• Rimes: -i(ɾ)
• Homòfon: transigí
• Etimologia: Del llatí transigere, segle XVI.

Verb

transigir intr.

1. Concedir algun punt per arribar a un acord voluntari tot renunciant a una part de les pretensions.

Conjugació

Tercera conjugació incoativa

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	transigir			haver transigit
gerundi	transigint			havent transigit
participi	transigit, transigida, transigits, transigides
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	transigeixo	transigeixes	transigeix	transigim	transigiu	transigeixen
	transigesc						bal
	transigeixi						sept
	transigisc	transigixes	transigix			transigixen	occ
	transigixo						n-occ
imperfet	transigia	transigies	transigia	transigíem	transigíeu	transigien
passat simple	transigí	transigires	transigí	transigírem	transigíreu	transigiren
futur	transigiré	transigiràs	transigirà	transigirem	transigireu	transigiran
condicional	transigiria	transigiries	transigiria	transigiríem	transigiríeu	transigirien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	transigeixi	transigeixis	transigeixi	transigim	transigiu	transigeixin
	transigisca	transigisques	transigisca			transigisquen	occ
	transigesqui	transigesquis	transigesqui	transigiguem	transigigueu	transigesquin	bal
imperfet	transigís	transigissis	transigís	transigíssim	transigíssiu	transigissin
		transigisses		transigíssem	transigísseu	transigissen
	transigira	transigires	transigira	transigírem	transigíreu	transigiren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	transigeix	transigeixi	transigim	transigiu	transigeixin
	–		transigesqui	transigiguem		transigesquin	bal
	–	transigix	transigisca			transigisquen	occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... transigit
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... transigir
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... transigit
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... transigit
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... transigit
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... transigit
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... transigir
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... transigit
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... transigit
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... transigit
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: transigeixo, transigeix, transigim

Traduccions

Traduccions

• Anglès: compromise ^(en)
• Castellà: transigir ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: tran·si·gir (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /tɾan.siˈxiɾ/, meridional \tɾaŋ.siˈhiɾ\

Americà: alt /t͡san.s(i)ˈxiɾ/, baix \tɾaŋ.siˈhiɾ\, austral /tɾan.siˈxiɾ/

• Rimes: -iɾ

Verb

transigir intr. ‎(present transijo, passat transigí, futur transigiré)

1. transigir

Miscel·lània

• Síl·labes: tran·si·gir (3)