trapa

Potser volíeu: trapà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈtɾa.pə/, occidental /ˈtɾa.pa/
• Rimes: -apa
• Etimologia: D'origen onomatopeic, segle XIII.

Nom

trapa f. ‎(plural trapes)

1. Porta oberta al sòl o al sostre que dóna pas a un soterrani, teulada, passadís, coberta, pou o cambra inferior.

Variants

• trampa (castellanisme)

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Falltür ^(de)
• Anglès: trapdoor ^(en)
• Castellà: trampilla ^(es), trampa ^(es)
• Danès: lem ^(da) c.
• Finès: luukku ^(fi)
• Francès: trappe ^(fr)
• Gallec: zapón ^(gl) m., zapa ^(gl) f., trapa ^(gl) f.
• Grec: καταπακτή ^(el) f. ‎(katapaktí)
• Hongarès: csapóajtó ^(hu)
• Islandès: hleri ^(is) m.
• Italià: botola ^(it)
• Neerlandès: luik ^(nl) n.
• Polonès: zapadnia ^(pl) f., klapa ^(pl) f.
• Portuguès: alçapão ^(pt) m.
• Rus: люк ^(ru) m. ‎(liuk), лаз ^(ru) m. ‎(laz)
• Suec: fallucka ^(sv) c., lucka ^(sv) c.

Verb

trapa

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de trapar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb trapar.

Miscel·lània

• Síl·labes: tra·pa (2)
• Anagrames: apart ^(revers), arpat, atrap, parat, parta, rapat, tapar

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot