tremuja

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/tɾəˈmu.ʒə/
Occidental:	nord-occidental /tɾeˈmu.ʒa/, valencià /tɾeˈmu.d͡ʒa/

• Rimes: -uʒa

Nom

tremuja f. ‎(plural tremuges)

1. Espècie de caixa de fusta quadrada que remata en forma piramidal per la seva part inferior, com un embut, per on va corrent el blat a l'esclop, i aquest a la mola per a moldre'l.
2. Capçal de fusta unit per mitjà d'uns ferros a les nanses de la campana que serveix per a sostenir-la, i al mateix temps de contrapès per a que es pugui ventar fàcilment.

Variants

• (arcaismes) tramuja, tramutja

Traduccions

Caixa

• Castellà: tolva ^(es)
• Llatí: infundibulum ^(la)

Capçal

• Castellà: cabeza ^(es), contrapeso ^(es), armazón ^(es)
• Llatí: campanæ superpositum , apex ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: tre·mu·ja (3)
• Heterograma de 7 lletres (aejmrtu)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
• FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.