trenques

Potser volíeu: trenqués

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈtɾɛŋ.kəs/
	balear /ˈtɾəŋ.kəs/, /ˈtɾɛŋ.kəs/
Occidental:	/ˈtɾeŋ.kes/

• Rimes: -ɛŋkes

Nom

trenques f. pl.

1. Forma plural de trenca.

Verb

trenques

1. Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de trencar.
2. (occidental, balear) Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb trencar.

Miscel·lània

• Síl·labes: tren·ques (2)
• Anagrama: tresquen

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional \ˈtɾeŋ.kes\, meridional \ˈtɾeŋ.keh\

Americà: alt \ˈt͡seŋ.k(e)s\, baix \ˈtɾeŋ.keh\, austral \ˈtɾeŋ.kes\

• Rimes: -enkes

Nom

trenques m. pl.

1. forma plural de trenque