tresares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /tɾəˈza.ɾəs/, occidental /tɾeˈza.ɾes/
• Rimes: -aɾes

Verb

tresares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de tresar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb tresar.

Miscel·lània

• Síl·labes: tre·sa·res (3)
• Anagrames: arrestes, arrestés, restares