restares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /rəsˈta.ɾəs/, occidental /resˈta.ɾes/
• Rimes: -aɾes

Verb

restares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de restar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb restar.

Miscel·lània

• Síl·labes: res·ta·res (3)
• Anagrames: arrestes, arrestés, tresares