treva

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈtɾe.βə/, balear /ˈtɾe.və/
Occidental:	nord-occidental /ˈtɾe.βa/
	valencià /ˈtɾe.va/, /ˈtɾe.βa/

• Rimes: -eva
• Etimologia: Del fràncic *triuwa ‎(«fidelitat»), segle XII, doblet de l’antic treuga.

Nom

treva f. ‎(plural treves)

1. Acord per aturar temporalment les hostilitats en una guerra o conflicte.
2. Metafòricament, interrupció del treball, del dolor, etc.

Compostos i expressions

• Donar treva: suspendre allò que mortifica.
• Fer treves: suspendre la guerra.

Traduccions

treva [1] (acord)

• Alemany: Waffenstillstand ^(de) m.
• Anglès: truce ^(en)
• Àrab: هُدْنَة‎ ^(ar) f.
• Búlgar: прими́рие ^(bg) n. ‎(primírie)
• Castellà: tregua ^(es); armisticio ^(es)
• Danès: våbenhvile ^(da) c.
• Eslovac: prímerie ^(sk) n.
• Francès: trêve ^(fr)
• Grec antic: σπονδαί ^(grc) f. pl. ‎(spondaí)
• Hebreu: הפסקת אש‎ ^(he) f.
• Italià: tregua ^(it) f.
• Llatí: induciae ^(la)
• Noruec: våpenhvile ^(no)
• Polonès: rozejm ^(pl) m.
• Portuguès: trégua ^(pt) f.
• Romanès: armistițiu ^(ro) n.
• Rus: переми́рие ^(ru) n. ‎(peremírie)
• Serbocroat: примирје ^(sh), primirje ^(sh) n.
• Suec: vapenvila ^(sv) c.
• Txec: příměří ^(cs) n.
• Ucraïnès: переми́р'я ^(uk) n. ‎(peremíria)
• Xinès: 停戰 ^(zh) ‎(停战, tíngzhàn)

treva [2] (interrupció)

• Castellà: tregua ^(es);
• Llatí: induciae ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: tre·va (2)
• Anagrames: trave, vàter, verat, vetar

Vegeu també

• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
• FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot