vetar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bəˈta/, balear /vəˈta/
Occidental:	nord-occidental /beˈta/
	valencià /veˈtaɾ/, /beˈta/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfons: batà, vetà
• Etimologia: Del llatí vetare. Doblet del patrimonial vedar.

Verb

vetar trans.

1. Exercir la facultat d’oposar-se, el dret de vet.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	vetar			haver vetat
gerundi	vetant			havent vetat
participi	vetat, vetada, vetats, vetades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	veto	vetes	veta	vetem	veteu	veten
	vete						val
	veti						sept
	vet			vetam	vetau		bal
imperfet	vetava	vetaves	vetava	vetàvem	vetàveu	vetaven
passat simple	vetí	vetares	vetà	vetàrem	vetàreu	vetaren
futur	vetaré	vetaràs	vetarà	vetarem	vetareu	vetaran
condicional	vetaria	vetaries	vetaria	vetaríem	vetaríeu	vetarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	veti	vetis	veti	vetem	veteu	vetin
	vete	vetes	vete			veten	occ, bal
imperfet	vetés	vetessis	vetés	vetéssim	vetéssiu	vetessin
		vetesses		vetéssem	vetésseu	vetessen
	vetàs	vetassis	vetàs	vetàssim	vetàssiu	vetassin	bal
		vetasses		vetàssem	vetàsseu	vetassen	val, bal (1)
	vetara	vetares	vetara	vetàrem	vetàreu	vetaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	veta	veti	vetem	veteu	vetin
	–				vetau		bal
	–		vete			veten	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... vetat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... vetar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... vetat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... vetat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... vetat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... vetat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... vetar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... vetat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... vetat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... vetat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: veto, veta, vetem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /ə/, /e/

Traduccions

Traduccions

• Anglès: veto ^(en)
• Castellà: vetar ^(es)
• Francès: mettre son veto ^(fr)
• Llengua de signes catalana: PROHIBIR ^(csc)

Miscel·lània

• Síl·labes: ve·tar (2)
• Anagrames: trave, treva, vàter, verat

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Català antic

Verb

vetar

1. envetar

Conjugació

Conjugació antiga

Formes no personals
infinitiu	vetar
gerundi	vetant
participi	vetat
Formes personals simples
indicatiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	vet	vetes	veta	vetam	vetats	veten
					vetau
imperfet	vetava	vetaves	vetava	vetàvem	vetàvets	vetaven
passat simple	vetí	vetast	vetà	vetam	vetàs	vetaren
	veté	vetist		vetàrem	vetàrets
		vetares			vetàreu
futur	vetaré	vetaràs	vetarà	vetarem	vetarets	vetaran
					vetareu
condicional	vetaria	vetaries	vetaria	vetaríem	vetaríets	vetarien
					vetaríeu
subjuntiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	vet	vets	vet	vetem	vetets	veten
					veteu
imperfet	vetàs	vetasses	vetàs	vetàssem	vetàssets	vetassen
	vetara	vetares	vetara	vetàrem	vetàsseu	vetaren
					vetàrets
					vetàreu
imperatiu	–	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	–	veta	vet	vetem	vetats	veten
	–				vetau

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo