tributum

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /trɪˈbuː.tʊm/
• Etimologia: Derivat de tribūtus.

Nom

tribūtum n. ‎(genitiu tribūtī)

1. tribut, taxa

   Ex.: In capita singula servorum tributum imponebatur, Caesar (traducció:«El Cèsar va imposar una taxa per cada esclau.»)

Declinació

2a declinació -um, -ī

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	tribūtum	tribūta
Vocatiu	tribūtum	tribūta
Acusatiu	tribūtum	tribūta
Genitiu	tribūtī	tribūtōrum
Datiu	tribūtō	tribūtīs
Ablatiu	tribūtō	tribūtīs

Adjectiu

tribūtum

1. nominatiu neutre singular de tribūtus
2. vocatiu neutre singular de tribūtus
3. acusatiu masculí singular de tribūtus
4. acusatiu neutre singular de tribūtus

Verb

tribūtum

1. supí acusatiu de tribuō