trinc

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈtɾiŋ/, balear /ˈtɾiŋk/
Occidental:	nord-occidental /ˈtɾiŋ/
	valencià /ˈtɾiŋk/, /ˈtɾiŋ/

• Rimes: -iŋk
• Etimologia: De trincar, segle XX.

Nom

trinc m. ‎(plural trincs)

1. So agut que emet en xocar un cos de metall amb metall o de vidre amb vidre.

Relacionats

• dring

Traduccions

Traduccions

• Anglès: clink ^(en)
• Castellà: tris ^(es) m.

Verb

trinc

1. (balear, alguerès) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de trincar.

Miscel·lània

• Síl·labes: 1

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot