trinca

Potser volíeu: trincà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈtɾiŋ.kə/, occidental /ˈtɾiŋ.ka/
• Rimes: -iŋka
• Etimologia: (pendent)

Nom

trinca f. ‎(plural trinques)

1. Grup de tres elements.

Compostos i expressions

• nou de trinca - absolutament nou

Verb

trinca

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de trincar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb trincar.

Miscel·lània

• Síl·labes: trin·ca (2)
• Heterograma de 6 lletres (acinrt)
• Anagrames: càntir, cartín, cintar, cintra, ricant, tracin