trinques

Potser volíeu: trinqués

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈtɾiŋ.kəs/, occidental /ˈtɾiŋ.kes/
• Rimes: -iŋkes

Nom

trinques f. pl.

1. Forma plural de trinca.

Verb

trinques

1. Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de trincar.
2. (occidental, balear) Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb trincar.

Miscel·lània

• Síl·labes: trin·ques (2)
• Heterograma de 8 lletres (einqrstu)
• Anagrames: requints, trenquis, tresquin, trisquen