trio

Potser volíeu: trío

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈtɾi.u/, occidental /ˈtɾi.o/
• Rimes: -io
• Etimologia: De l'italià trio.

Nom

trio m. ‎(plural trios)

1. Conjunt de tres músics o cantants que interpreten junts una obra musical.
2. Peça musical escrita per a ser interpretada per tres instruments o tres veus.
3. (pilota) Bàndol de tres jugadors que disputen un partit o una partida.
4. Acte sexual en què hi participen tres persones.

Sinònims

• (petanca, botxes) tripleta

Traduccions

conjunt de tres músics

• Basc: hirukote ^(eu)
• Castellà: trío ^(es) m.
• Francès: trio ^(fr)

acte sexual

• Anglès: threesome ^(en)
• Castellà: trío ^(es) m.

Verb

trio

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de triar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb triar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb triar.

Miscel·lània

• Síl·labes: tri·o (2)
• Anagrames: roti, rotí, tiro, tiró, tori

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• trio. Diccionari general de l'esport. Informació cedida per TERMCAT.

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /ˈtɾjo/

Americà: alt /ˈt͡sjo/, baix /ˈtɾjo/

• Rimes: -o

Verb

trio

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del passat simple del verb triar

Miscel·lània

• Síl·labes: 1

Francès

• Pronúncia: /tʁiˈjo/

Nom

trio m. ‎(plural trios)

1. trio
2. (hoquei sobre gel) línia davantera
3. (golf) threesome

Sinònims

• ligne d'attaque, ligne d'avants

Vegeu també

• trio. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 octubre 2014].