trobes

Potser volíeu: trobés

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈtɾɔ.βəs/, occidental /ˈtɾɔ.βes/

Verb

trobes

1. Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de trobar.
2. Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb trobar.

   [Que tu] trobis o trobes; [tu] no trobis o trobes.

Nom

trobes f. pl.

1. Forma plural de troba.

Miscel·lània

• Síl·labes: tro·bes (2)
• Heterograma de 6 lletres (beorst)
• Anagrames: boters, broste, brotes, brotés, oberts, rebost, rebots, sorbet, torbes, torbés

Català antic

Verb

trobes

1. segona persona singular (tu) del present d'indicatiu de trobar