trobis

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈtɾɔ.βis/
• Rimes: -ɔbis

Verb

trobis

1. Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb trobar.

   [Que tu] trobis o trobes; [tu] no trobis o trobes.

Miscel·lània

• Síl·labes: tro·bis (2)
• Heterograma de 6 lletres (biorst)
• Anagrames: brosti, brostí, brotis, ribots, torbis