troica

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ˈtɾɔj.kə/
Occidental:	nord-occidental /ˈtɾɔj.ka/
	valencià /ˈtɾɔj.ka/, /ˈtɾɔj.kɔ/

• Rimes: -ɔjka
• Etimologia: Del rus тро́йка ‎(troika, «grup de tres»).

Nom

troica f. ‎(plural troiques)

1. Vehicle tradicional rus, típicament un trineu, però que també pot portar rodes, arrossegat per tres cavalls disposats en paral·lel.
2. Conjunt de persones que dirigeixen, de fet, un país o organització.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: troika ^(en)
• Castellà: troica ^(es) f., troika ^(es) f.

Miscel·lània

• Síl·labes: troi·ca (2)
• Heterograma de 6 lletres (aciort)
• Anagrames: aòrtic, ròtica, torcia

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB