truco

Potser volíeu: trucó

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: central /ˈtɾu.ku/, occidental /ˈtɾu.ko/
• Rimes: -uko

Verb

truco

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de trucar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb trucar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb trucar.

Miscel·lània

• Síl·labes: tru·co (2)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /ˈtɾu.ko/

Americà: alt /ˈt͡su.k(o)/, baix /ˈtɾu.ko/

• Rimes: -uko
• Etimologia: De trucar.

Nom

truco m. ‎(plural trucos)

1. truc

Verb

truco

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb trucar

Miscel·lània

• Síl·labes: tru·co (2)
• Anagrames: curto, turco

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre truco