trucar

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Oriental: /tɾuˈka/
Occidental: nord-occidental /tɾuˈka/
valencià /tɾuˈkaɾ/, /tɾuˈka/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfons: trocar, trucà
  • Etimologia: Onomatopeic, segle XVII.

Verb

trucar intr., trans.

  1. (intransitiu, central, nord-occidental) Donar cops per a demanar que obrin.
  2. (intransitiu) Telefonar.
  3. (intransitiu) En el joc del truc, envidar, fer el primer envit.
  4. (transitiu) Atapeir la roba en teixir-la, estrenyent les passades amb la pua o afegint passades.
  5. (transitiu, mecànica) Fer un trucatge, manipular un motor per modificar les prestacions.

Conjugació

Paradigmes de flexió: truco, truca, truquem

Sinònims

Traduccions

Miscel·lània

  • Síl·labes: tru·car (2)

Vegeu també

Remove ads

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads