trumfa

Potser volíeu: trumfà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈtɾuɱ.fə/, occidental /ˈtɾuɱ.fa/
• Etimologia: De trufa.

Nom

trumfa f. ‎(plural trumfes)

1. (septentrional, gironí, andorrà, pallarès, ribagorçà) patata

Derivats

• trumfo

Verb

trumfa

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de trumfar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb trumfar.

Miscel·lània

• Síl·labes: trum·fa (2)
• Heterograma de 6 lletres (afmrtu)
• Anagrames: furtam, trufam

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB