tuf

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈtuf/
• Rimes: -uf
• Etimologia: Del llatí vulgar *tūfus, clàssic typhus, del grec antic τύφω ‎(týphō, «emanar vapor, fumejar»), segle XIX.

Nom

tuf m. ‎(plural tufs)

1. Tipus de material rocós, d'origen volcànic, que tallat en forma de blocs es fa servir en la construcció.
2. Olor desagradable, com la que fan certs cossos en fermentació o en descomposició.

Variants

• estuf (incorrecte)

Sinònims

• (olor desagradable) bravada, pudor

Derivats

• tufejar

Traduccions

Material rocós

• Anglès: tuff ^(en)
• Castellà: toba ^(es)
• Francès: tuf ^(fr)
• Italià: tufo ^(it)

Olor desagradable

• Anglès: stink ^(en)
• Castellà: tufo ^(es)
• Francès: puanteur ^(fr)
• Italià: tanfo ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: 1

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot