ullar-se

Català

Verb

ullar-se

1. Forma pronominal de ullar.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	ullar-se			haver-se ullat
gerundi	ullant-se			havent-se ullat
participi	ullat, ullada, ullats, ullades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	m'ullo	t'ulles	s'ulla	ens ullem	us ulleu	s'ullen
	m'ulle						val
	m'ulli						sept
	m'ull				us ullau		bal, alg
				ens ullam			bal
imperfet	m'ullava	t'ullaves	s'ullava	ens ullàvem	us ullàveu	s'ullaven
passat simple	m'ullí	t'ullares	s'ullà	ens ullàrem	us ullàreu	s'ullaren
futur	m'ullaré	t'ullaràs	s'ullarà	ens ullarem	us ullareu	s'ullaran
condicional	m'ullaria	t'ullaries	s'ullaria	ens ullaríem	us ullaríeu	s'ullarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	m'ulli	t'ullis	s'ulli	ens ullem	us ulleu	s'ullin
	m'ulle	t'ulles	s'ulle			s'ullen	occ, bal
imperfet	m'ullés	t'ullessis	s'ullés	ens ulléssim	us ulléssiu	s'ullessin
		t'ullesses		ens ulléssem	us ullésseu	s'ullessen
	m'ullàs	t'ullassis	s'ullàs	ens ullàssim	us ullàssiu	s'ullassin	bal
		t'ullasses		ens ullàssem	us ullàsseu	s'ullassen	val, bal (1)
	m'ullara	t'ullares	s'ullara	ens ullàrem	us ullàreu	s'ullaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	ulla't	ulli's	ullem-nos	ulleu-vos	ullin-se
	–				ullau-vos		bal, alg
	–		ulle's			ullen-se	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
condicional	m'ullariva	t'ullarives	s'ullariva	ens ullarívem	us ullaríveu	s'ullariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet	m'ullessi		s'ullessi				sept, alg

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	m'he	t'has	s'ha	ens hem	us heu	s'han	... ullat
				ens havem	us haveu
passat perifràstic	em vaig	et vas	es va	ens vam	us vau	es van	... ullar
		et vares		ens vàrem	us vàreu	es varen
plusquamperfet	m'havia	t'havies	s'havia	ens havíem	us havíeu	s'havien	... ullat
passat anterior o perifràstic	m'haguí	t'hagueres	s'hagué	ens haguérem	us haguéreu	s'hagueren	... ullat
	em vaig haver	et vas haver	es va haver	ens vam haver	us vau haver	es van haver
		et vares haver		ens vàrem haver	us vàreu haver	es varen haver
futur perfet	m'hauré	t'hauràs	s'haurà	ens haurem	us haureu	s'hauran	... ullat
condicional perfet	m'hauria	t'hauries	s'hauria	ens hauríem	us hauríeu	s'haurien	... ullat
	m'haguera	t'hagueres	s'haguera	ens haguérem	us haguéreu	s'hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	em vagi	et vagis	es vagi	ens vàgim	us vàgiu	es vagin	... ullar
	em vaja	et vages	es vaja	ens vàgem	us vàgeu	es vagen
perfet	m'hagi	t'hagis	s'hagi	ens hàgim	us hàgiu	s'hagin	... ullat
	m'haja	t'hages	s'haja	ens hàgem	us hàgeu	s'hagen
plusquamperfet	m'hagués	t'haguessis	s'hagués	ens haguéssim	us haguéssiu	s'haguessin	... ullat
		t'haguesses		ens haguéssem	us haguésseu	s'haguessen
	m'haguera	t'hagueres	s'haguera	ens haguérem	us haguéreu	s'hagueren
passat anterior perifràstic	em vagi haver	et vagis haver	es vagi haver	ens vàgim haver	us vàgiu haver	es vagin haver	... ullat
	em vaja haver	et vages haver	es vaja haver	ens vàgem haver	us vàgeu haver	es vagen haver

Paradigmes de flexió: m'ullo, s'ulla, ens ullem

Miscel·lània

• Anagrames: llaures, llaurés, sullaré, surella, ullares