ullares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /uˈʎa.ɾəs/
	balear /uˈʎa.ɾəs/, /uˈja.ɾəs/
Occidental:	/uˈʎa.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

ullares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de ullar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb ullar.

Miscel·lània

• Síl·labes: u·lla·res (3)
• Anagrames: llaures, llaurés, sullaré, surella, ullar-se