ultima

Potser volíeu: ultimà, última

Potser volíeu: ultimà, última

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /uɫˈti.mə/, occidental /uɫˈti.ma/
• Rimes: -ima

Verb

ultima

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de ultimar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb ultimar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ul·ti·ma (3)
• Heterograma de 6 lletres (ailmtu)
• Anagrames: maulit, miulat, mutila, mutilà

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈʊɫ.tɪ.ma/, /ˈʊɫ.tɪ.maː/

Adjectiu

ultima

1. nominatiu femení singular de ultimus
2. nominatiu neutre plural de ultimus
3. vocatiu femení singular de ultimus
4. vocatiu neutre plural de ultimus
5. acusatiu neutre plural de ultimus

ultimā

1. ablatiu femení singular de ultimus