ultimar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/uɫ.tiˈma/
Occidental:	nord-occidental /uɫ.tiˈma/
	valencià /uɫ.tiˈmaɾ/, /uɫ.tiˈma/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: ultimà
• Etimologia: Del llatí tardà ultimare, segle XVII.

Verb

ultimar trans.

1. enllestir

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	ultimar			haver ultimat
gerundi	ultimant			havent ultimat
participi	ultimat, ultimada, ultimats, ultimades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	ultimo	ultimes	ultima	ultimem	ultimeu	ultimen
	ultime						val
	ultimi						sept
	ultim				ultimau		bal, alg
				ultimam			bal
imperfet	ultimava	ultimaves	ultimava	ultimàvem	ultimàveu	ultimaven
passat simple	ultimí	ultimares	ultimà	ultimàrem	ultimàreu	ultimaren
futur	ultimaré	ultimaràs	ultimarà	ultimarem	ultimareu	ultimaran
condicional	ultimaria	ultimaries	ultimaria	ultimaríem	ultimaríeu	ultimarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	ultimi	ultimis	ultimi	ultimem	ultimeu	ultimin
	ultime	ultimes	ultime			ultimen	occ, bal
imperfet	ultimés	ultimessis	ultimés	ultiméssim	ultiméssiu	ultimessin
		ultimesses		ultiméssem	ultimésseu	ultimessen
	ultimàs	ultimassis	ultimàs	ultimàssim	ultimàssiu	ultimassin	bal
		ultimasses		ultimàssem	ultimàsseu	ultimassen	val, bal (1)
	ultimara	ultimares	ultimara	ultimàrem	ultimàreu	ultimaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	ultima	ultimi	ultimem	ultimeu	ultimin
	–				ultimau		bal, alg
	–		ultime			ultimen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
condicional	ultimariva	ultimarives	ultimariva	ultimarívem	ultimaríveu	ultimariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet	ultimessi		ultimessi				sept, alg

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... ultimat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... ultimar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... ultimat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... ultimat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... ultimat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... ultimat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... ultimar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... ultimat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... ultimat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... ultimat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: ultimo, ultima, ultimem

Miscel·lània

• Síl·labes: ul·ti·mar (3)
• Heterograma de 7 lletres (ailmrtu)
• Anagrames: mutilar, rutilam

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot