ultimares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /uɫ.tiˈma.ɾəs/, occidental /uɫ.tiˈma.ɾes/
• Rimes: -aɾes

Verb

ultimares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de ultimar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb ultimar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ul·ti·ma·res (4)
• Heterograma de 9 lletres (aeilmrstu)
• Anagrames: altruisme, estimular, multaries, mutilares