ultimava

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /uɫ.tiˈma.βə/, balear /uɫ.tiˈma.və/
Occidental:	nord-occidental /uɫ.tiˈma.βa/
	valencià /uɫ.tiˈma.va/, /uɫ.tiˈma.βa/

• Rimes: -ava

Verb

ultimava

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de ultimar.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de ultimar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ul·ti·ma·va (4)
• Anagrama: mutilava