ultrares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /uɫˈtɾa.rəs/, occidental /uɫˈtɾa.res/
• Rimes: -ares

Verb

ultrares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de ultrar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb ultrar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ul·tra·res (3)
• Anagrama: resultar