resultar

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Oriental: /rə.zuɫˈta/
Occidental: nord-occidental /re.zuɫˈta/
valencià /re.zuɫˈtaɾ/, /re.zuɫˈta/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: resultà
  • Etimologia: Del llatí resultare («sortir de camí»).

Verb

resultar intr.

  1. Produir-se com a efecte d'una cosa.
  2. Demostrar o comprovar un fet inesperat.
    Resulta que tothom ho sabia llevat de mi.
    Ara resulta que el sofà que he comprat és massa gran.
  3. Equivalent a ser bo, profitós, en frases negatives.
    Això d'escriure a mà no resulta.

Conjugació

Paradigmes de flexió: resulto, resulta, resultem

Sinònims

Traduccions

Miscel·lània

  • Síl·labes: re·sul·tar (3)
  • Anagrama: ultrares

Vegeu també

Remove ads

Castellà

Peninsular: /re.sulˈtaɾ/
Americà: alt /r(e).sulˈtaɾ/, baix /re.sulˈtaɾ/

Verb

resultar intr. (present resulto, passat resulté, futur resultaré)

  1. resultar

Miscel·lània

  • Síl·labes: re·sul·tar (3)

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads